El Festival Sitges ReciclArt 2023, 7è festival de reciclatge i art responsable se celebra des del 9 de juny al 9 de juliol amb una exposició col·lectiva al Miramar Centre Cultural com a activitat central. L’objectiu és sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de fomentar el reciclatge i un consum responsable per aconseguir que hi hagi menys contaminació.
La mostra reuneix a 23 artistes i permet veure una selecció d’escultures, pintures i collage elaborats per diferents creadors de Sitges, de la resta de Catalunya i d’altres països. En total, es poden contemplar 43 obres a l’exposició col·lectiva, que tracten temes com el canvi climàtic, la contaminació dels mars i el reciclatge.
Artistes i Obres
Hatice Rana Tarhangil Karadayi
(Turquía, 1961) Rana és arquitecta tècnica i aparelladora de professió i artista per vocació. Se sent “en deute” amb la natura. Tracta de ser menys destructiva i transmetre els valors de la reutilització, contribuint a la conscienciació de la gent, perquè no tenim cap altre planeta. El seu objectiu és crear una reacció emocional en l’espectador provocada per la contradicció entre l’atracció inicial de l’obra i el missatge posterior de conscienciació. Fer reflexionar a la gent sobre la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica.
Jana Álvarez
Torrelavega (Cantabria), 1966. Jana Álvarez és una artista multidisciplinar amb formació en Belles arts i Disseny de Moda, amb una àmplia trajectòria d'exposicions, tant nacionals com internacionals, individuals i col·lectives. També compta amb una llarga experiència professional com a dissenyadora, il·lustradora, atrezzista i figurinista per a diverses marques de moda, cinema, T.V. i publicitat (Purificación García, Antonio Miro, Custo Barcelona, TV3, productores: Zeppelin, Boca Films, Lee Films). Participa en les activitats de Drap-Art des dels seus inicis, tant com a artista, tallerista, il·lustradora i conferenciant. En els treballs que presenta, reflexiona sobre l'ésser humà com a element devastador i èticament dual. Diem que “estimem la naturalesa” i construïm sobre ella, però la contaminem i assolem, amb tal de no perdre les nostres comoditats… qui som?, a on anem?, Enyorem alguna cosa?, Ens parem si més no a pensar en això mentre avancem en una carrera sense fi, arrasant amb tot?
Anna Ametller
(Barcelona, 1982) Anna Ametller és llicenciada en Belles arts (UB) en l’especialitat de dibuix. Amb l’escultor Jaime de Córdoba Benedicto s’inicia en escultura, col·laborant en l’execució d’un monument públic. Quan s’instal·la a Formentera comença a desenvolupar obra amb deixa-lles de la mar i objectes trobats. Sovint aquests objectes recreen aquesta mar i els éssers que en ell habiten. Les obres juguen amb el llenguatge del dibuix i l’escultura.
Miquel Aparici
(Barcelona, 1963) Miquel Aparici va estudiar a l’Escola Massana i treballa des del seu estudi industrial a L’Hospitalet. Les seves escultures són assemblatges sorprenents, composts per objectes de ferro i fusta rebutjats que tenen la seva pròpia història, després es reciclen i se’ls dona un nou significat com a formes d’art. El seu treball es caracteritza per la senzillesa. Utilitzant pocs elements, de línies netes, dota a les seves peces d’una força expressiva bruta.
Juan Carlos Beneyto
(València, 1960) Juan Carlos Beneyto viu a Barcelona, on es va llicenciar en Belles arts per la UB i on ha desenvolupat la seva trajectòria artística. És un artista polifacètic, que utilitza diferents Mitjans d’expressió: pintura, escultura, il·lustració, còmic, etc. Aquesta diversitat de formes d’expressió són facetes d’un mateix món personal que s’expressa també reciclant materials descartats del seu propi taller i combinant-los amb elements del món natural, com les pedres i la fusta, per a crear obres noves. Ha exposat a Espanya (La Caixa Eivissa, Galeria Esther Montoriol, Espai Artsider, Art Estudi La Farmàcia, Flamicell Art Contemporani), Alemanya (DIAG – Societat Germànic-Iber-Americana, Frankfurt) i els EUA (Gallery Chez Shaw, Los Angeles i Drap Art Pittsburgh).
Rani Bruchstein
(Tel Aviv, 1973) Bruchstein, autodidacta, cerca establir una estreta relació amb els seus subjectes. La relació comença amb una invitació a l'estudi, seguida d'una breu entrevista per a determinar qui encaixa millor en el projecte. Fins al moment ha convidat a desenes de persones, amb les quals ha passat hores, si no dies, conreant la proximitat i la intimitat fins a sentir la seva confiança amb ell i la càmera. En aquest moment, els demana que es revelin gradualment, capa per capa, física i mentalment, al mateix temps que els cobreix de maquillatge com una màscara: s'amaga d'una banda i es revela i descobreix per l'altre.
Luis Cebaqueva
(Córdoba, 1960) L’artista autodidacta Luis Cebaqueva crea amb la intenció d’explorar materials diversos, diferents tipus de tècniques industrials i culturals per tractar-los.Plasmar la preocupació pels temps actuals, com el medi ambient, l’humanisme i la sostenibilitat, crea enfocant-se a la recerca de la bellesa.
Sol Courreges Boné de la Torre
(Buenos Aires, 1975) Sol Courreges viu i treballa a Formentera tot l’any des del 2011, on ven les seves obres en les seves botigues, la Fira de la Mola i en diverses exposicions individuals i col·lectives. Fa tallers pels infants de forma voluntària i realitza accions de sensibilització. No es pot imaginar la seva vida sense crear i reciclar. Està convençuda de que som éssers únics i increïbles cadascun de nosaltres, que hem d’estar orgullosos d’això en lloc d’avergonyir-nos de ser diferents i desenvolupar aquest potencial fent el que ens agrada i en el que creem, honestament, a cada moment.
Norberto Fuentes
(Casp, 1955) Artista autodidacta, format en la pràctica i insistència construïda dia rere dia. Explorador durant tota la seva carrera d’aquestes “deixalles” generats pels esser humà, que han estat sempre lligades al seu treball. Moltes de les seves pintures i escultures neixen d’un diàleg amb les grans obres d’art i de la literatura.
Vicky Gómez Talaya
(Barcelona, 1971) A l’any 2000 comença la seva formació a l’Escola del Museu del Càntir a Argentona, on actualment treballa com artista resident i és membre del grup d’investigació i reciclatge de residus. A partir de 2005 comença a fer fires d’artesania i el 2018 incorpora una nova línia de treball amb el nom de TRANSFORM-ART, basada en la recuperació de residus, creant petites obres d’art úniques i funcionals a partir del reciclatge de mobles i objectes antics recuperats, així com de roba. Participa en fires i projectes sostenibles, l’exposició itinerant del grup d’investigació i reciclatge de residus ceràmics a l’Associació de ceramistes de Barcelona, Museu del Càntir d’Argentona (2009) i Artesania Catalunya, a més de diverses exposicions col·lectives com Nadie es il·legal (Nau Art, 2018).
Marie Lalo
(Montreal, Canadà, 1964) És durant els seus viatges, que Marie Lalo, recull tot tipus de papers amb els quals ha creat la seva pròpia tècnica de “pintura al paper” que millora a capritx de les seves inspiracions. “M'agrada la idea de crear donant nova vida als papers que trobo. Seguir el trajecte d'una revista antiga trobada en un traster de Mont-real i veure-la, en el meu taller, prendre forma humana. La meva obres estan íntegrament fetes de paper.
Jordi Lopez-Alert
(Capellades, 1971) Lopez-Alert és llicenciat en Belles arts i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona, UB. El 2009 va passar un temps a Michigan (EUA), on va desenvolupar una sèrie d'obres poètiques i contemporànies amb bosses de paper reutilitzades, a les quals va denominar Michigan Papers Series. El seu interès pel medi ambient, la societat industrial, el paisatge i tot el que l’envolta, i com afecta i condiciona la vida humana, són recurrents en la seva obra. Michigan Papers és el punt de partida de moltes de les seves propostes artístiques posteriors, en les quals reivindica la contemporaneïtat del dibuix, la pintura i el gravat en un món dominat per la imatge digital, gairebé sempre utilitzant suports reutilitzats.
Nicolas Maas
(Kamp-Lintfort- Alemanya, 1981) Com a net d'un artista molt conegut a la regió del Baix Rin, va néixer amb creativitat i destresa tècnica. De nen va passar molt de temps amb els seus avis. Embastar i pintar amb el seu avi Helmut i cuinar amb l’àvia Anni eren els millors passatemps en aquells dies. A mesura que va anar creixent, els seus interessos es van dirigir cap a la tecnologia i es va decidir per una formació tècnica. Durant molt de temps les màquines trencades, que emetien xiulets i parpellejaven eren la seva vocació, però la seva perspectiva va canviar amb el temps i va començar a desenvolupar també projectes creatius i en un moment difícil de la seva vida, va descobrir la forja. Aquí pot desenvolupar tot el seu potencial, tant creatiu com tècnic.
Ignat C. de Michaelis
(Barcelona, 1968) A través de la seva obra, Ignat C. de Michaelis mostra la disconformitat amb la nostra època, aixecada gràcies al control del petroli; un foc que segueix cremant CO2 en tots els vessants. L’artista veu que les societats estan instal·lades en una hipòcrita brutícia que intentem sanejar amb més capital, provinent del mateix lloc i que acaba en el mateix paisatge: una bossa d’escombraries plena d’envasos que dormisqueja a l’interior d’un contenidor i que és portada amb immensos camions a un abocador per ser cremada.
Albert Negredo
(Barcelona, 1979) Albert Negredo utilitza diverses disciplines com la fotografia, el vídeo, l'escultura, la instal·lació, el so i l'art digital, o la moda, per realitzar obres que giren al voltant de 3 posicions: el pacient en el seu entorn, temporal, perpetu o finit , el metge o especialista, i el social. Per fer-ho, crea peces vinculades a patologies, incomoditats, estats, curacions, tractaments, malalties... per combinar les arts visuals, no només amb la psicologia i la psiquiatria, sinó també amb la religió i la filosofia.
Josep M. Pastó
(Les Borges Blanques, 1964) Josep Maria Pastó viu a Sant Pere de Ribes. El seu contacte amb el mon artístic va començar de ben jove, estudiant tant en acadèmies privades com a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tàrrega. Tot i que professionalment es dedica a les telecomunicacions, mai no ha deixat de treballar la fusta, el fang i l’assemblage, mogut per la seva necessitat d’expressió artística, com un equilibri a la seva tasca professional.
Joaquim Riera
(Barcelona, 1953) Dissenyador gràfic jubilat. A partir del 2012 va descobrir el reciclatge de materials per a ser convertits en obres d'art, cartó, oueres, plàstics, llaunes, envasos tetra brick, circuits impresos, fustes, ferros... són manipulats i transformats allargant-los la vida fent un món més sostenible, quadres, amb vida pròpia que canvien segons el punt de vista de l'espectador. La base principal de les seves escultures és l'assemblatge de ferros i fustes, ferros i objectes que han quedat obsolets pel pas del temps, fustes rescatades de la pròpia naturalesa són la font d'inspiració de totes les seves obres.
Enric Servera
(Ciutadella de Menorca, 1970) Servera és artista visual multidisciplinari, diplomat en arquitectura tècnica. Comença a expressar-se amb la pintura des de molt jove, després aprofundeix en la fotografia i més endavant es forma en gravat. Funda BIRIBOTIS, una organització que realitza activitats artístiques i tallers creatius plàstics per a nens i adults en museus, esdeveniments i centres culturals. Treballa com a professor a l’escola TRAÇ de Barcelona. Ha realitzat nombroses exposicions col·lectives i individuals.
Jorge Traverso
(Montevideo, 1950) Realitza estudis d'Història de l'Art, Pintura i Tècniques de Gravat a Montevideo, fins que la dictadura militar clausura l'escola. El 1970 es trasllada a Espanya i viatja per diversos països europeus i el Nord d'Àfrica. El 1972 coneix Eivissa i el 1976 Formentera, residint temporalment en El Pilar de la Mola, on coneix a artistes com Toni Tur “Gabrielet”, Guillermo Berrier i Gilbert Herreyns. Establert a Barcelona des de llavors, compagina les seves inquietuds artístiques amb la restauració i el comerç d'antiguitats, especialitzant-se en els objectes etnològics d'Àsia i Àfrica. L'any 2009 torna a Formentera, on viu i treballa des de llavors.
Artistes convidats de la OOA Gallery de Sitges
Patrick Tagoe-Turkson
(Ghana, 1978) L'obra de Patrick Tagoe-Turkson reflecteix la manera en què l'art s'expressa en la cultura ghanesa, vibrant, poètica i rítmica. Ha rebut molts premis, i ha exposat a Ghana, Corea del Sud, Sud-àfrica, Àustria, Estats Units i altres països. És molt conegut pel seu art natural. També és fotògraf i artista de performance, i combina la seva pràctica amb l'ensenyament. Té un màster en Belles arts pel College of Art (KNUST) de Ghana. La manipulació i alteració deliberades i meticuloses dels residus plàstics i el cautxú descartat en explosions de color sorprenents i vívides s'ha convertit en la característica distintiva de la seva obra. Un examen posterior revela la preocupació de l'artista per capturar i tornar a explicar històries, somnis i esperances. Les seves composicions mesmeritzants, enèrgiques i calidoscòpiques aconsegueixen just això; els materials que han experimentat un viatge transformador en estructura, valor i propòsit.
Boukaré Bonkoungou
(Ouagadougou, Burkina Faso, 1978) Burkina Faso té una llarga tradició de treballar en bronze colat, coneixement que es passa de pare a fill. També Boukaré va aprendre a treballar el bronze i el ferro colat en el taller familiar. Després, va continuar la seva formació en el CNAA, el Centre Nacional d’Arts i Artesania de Ouagadougou. Combina aquesta tècnica amb materials reciclats, com la fusta que va seleccionant als boscos del seu país i retalls de les teles tradicionals Bogolan. Exposa en Burkina Faso, França i Catalunya i ha guanyat el premi SIAO de l’Exposició Internacional d’Artesania a Ouagadougou el 2002 i el 2001.
Johnson Zuze
(Zimbabwe, 1985) Seguint el seu propòsit de preservar la salut i sostenibilitat del nostre planeta, Gazzambo Gallery ha apostat per l'artista africà Johnson Zuze. Un dels creadors més consolidats del denominat upcycling, que en els últims anys ha rebut nombrosos premis i nominacions. En 2017 Catherine Lieman, fundadora de la galeria, va convidar a Zuze a convertir-se en un dels artistes permanents de la seva col·lecció. Les seves obres demostren el potencial artístic que poden arribar a tenir els objectes d'un sol ús que envolten el nostre dia a dia. Johnson Zuze construeix la seva obra a partir de peces aparentment inservibles i materials rebutjats com el filferro, el vidre, el plàstic o el cautxú; que en ser disposats de la manera adequada es converteixen en autèntiques peces d'art amb un evident potencial creatiu.
Artista convidada d'artAmore Sitges
Sílvia Bofarull Boschsacoma
(Terrassa, 1967) Silvia és una artista autodidacta; és amb les seves mans on troba la seva millor forma d’expressió, per això li va posar el nom d’Artsimans a la seva línia de creacions. Vaixells creats amb troncs i deixalles que arriben a la platja, passant per aigües dolces i després salades, ferro, fil i vela trobada. Entra per la via del maquillatge al món dels volums i dels colors. Posteriorment dona un salt al buit cap a la Naturalesa, on troba les formes i l’art del reciclatge, un món d’assemblatges estructurals que la porten a experimentar amb materials desnonats o abandonats, que no tenen molt sentit per si mateixos, creant objectes singulars que li aporten una gran gratificació personal, un aprenentatge. La Naturalesa li ofereix una gran mar de troballes variades, que li criden l’atenció, per la màgia que han adquirit amb el temps. Cada moviment comporta un altre moviment, una transformació conscient o inconscient. Cada acte comporta una resolució i un creixement.
