Exposició col·lectiva Sitges ReciclArt 2021

Miquel Aparici

Barcelona, 1963. Miquel Aparici va estudiar a l'Escola Massana i treballa des del seu estudi industrial en L'Hospitalet.
Les seves escultures són assemblatges sorprenents, es composen d'objectes de ferro i fusta rebutjats que tenen la seva pròpia història, després es reciclen i se'ls dóna un nou significat com a formes d'art. El seu treball es caracteritza per la senzillesa. Utilitzant pocs elements de línies netes, dota les peces d'una força expressiva bruta.

Rafael Arroyo Villemur

Gijón (Asturias), 1957. Rafael Arroyo Villemur és un artista asturià que viu i es va formar com esmaltador a Barcelona. És Mestre Artesà per la Generalitat de Catalunya i compta amb una llarga trajectòria en el camp del reciclatge artístic. Durant aquests mesos de confinament ha utilitzat materials recollits i acumulats al seu taller per construir una sèrie de peces úniques. Són assemblatges que semblen interrogar-nos, entre el desconcert i l’esperit crític, sobre els efectes nocius que els nostres hàbits de consum ocasionen al planeta.

Orson Buch 

orsonbuch.com
(Paris, 1965) Fill d'artistes alemanys afincats a Paris, Orson va créixer entre París i l'illa de Formentera, de 1970 a 1982. Posteriorment la seva família va tornar a viure a París perquè ell acabés els seus estudis. Després es va quedar allí, tot i que encara passa molt temps entre Formentera i la Pobla de Benifassà. La seva primera exposició personal va ser organitzada a Nova York el 1988. Des de llavors ha exposat a França, Alemanya i Espanya.

Fa alguns anys, inspirat en un viatge al Senegal, a més de les seves pintures neorealistes, va començar a realitzar escultures a partir de llaunes, representant animals amb la mínima intervenció de materials, respectant al màxim l'objecte original.

Sol Courreges Boné de la Torre

Buenos Aires, 1975. Es va graduar en Disseny Gràfic i Belles Arts a la Universitat de Buenos Aires. Va treballar en agències de publicitat i en estudis de disseny a Argentina i als Estats Units, on també va obtenir un màster en Art, i el 1999 funda el seu propi estudi, Ideaslocus, a Sitges, on viu fins que es trasllada a Formentera el 2011. A l'any 2009 funda Artecrearte, amb la idea de reciclar elements en desús per crear accessoris, complements de moda i decoració i deixar una empremta. Ha participat en mostres d'art del reciclatge com ara Recicla Madrid (Caixaforum), Mercantic (Sitges), Lab Art (Astúries), Centre Grabrielet (Formentera) i Drap-Art (CCCB, Barcelona). Actualment viu a Formentera.

Noni Font

Barcelona, 1962. Noni Font es gradua com a dissenyador industrial en el politècnic de Milà, on desenvolupa la seva professió uns anys, fins que torna a Barcelona, on crea la seva pròpia empresa. Després de 25 anys de trajectòria professional, sent la necessitat de buscar un nou rumb en l'escultura, unida a la seva afició a la mar i la pràctica del busseig, orientant la temàtica del seu treball cap a la recreació artística de peixos amb materials reciclats, aconseguint donar una expressió i un particular toc caricaturesc a les seves obres, que alhora reflecteixen la seva preocupació pel medi ambient i contribueixen a la sensibilització ambiental.

Vicky Gómez Talaya

Barcelona, 1971. Artista resident a l'escola museu del càntir Argentona des del 2000 i membre del grup d’investigació i reciclatge de residus. Comença a fer fires d’artesania el 2005 i al 2018 incorpora una nova línia de treball amb el nom de TRANSFORM-ART, basada en la recuperació de residus, creant petites obres d’art úniques i funcionals a partir del reciclatge. Participa en projectes sostenibles: Fira de la Terra, Mercat Drap Art. Participa en exposicions de reciclatge amb residus ceràmics a l’Associació de ceramistes, Museu del Càntir, Artesania Catalunya. Exposa l’obra Nadie es ilegal a Nau Art i Festival Drap-Art’20.
Des de 2018 la seva formació i línia de treball han estat centrades en la denúncia social i el medi ambient. Seguint amb aquesta filosofia, ha creat un poema sobre la lluita de la natura, que ha volgut transformar en ceràmica.

Richard Keith Hoffman aka RichHARD

London, 1979. RichHARD és un artista urbà post Pop que treballa principalment amb la cultura pop icònica que combina les Belles arts amb un toc urbà i fresc. Es va formar com a artista de Belles arts al Central Saint Martins. Les obres de RichHARD són audaces i giren principalment entorn de les emocions i les persones. Sovint provocatiu, no tem desafiar als seus espectadors. Les obres poden ser divertides en la seva estètica, però contenen una profunda atenció als detalls i tracten els problemes subtilment. Aposta per la creació artística per a fer del món un lloc millor.

Aquest any presenta una sèrie que explora la bellesa dels residus i els descarts. Tot va començar veient la inutilitat de tants puzles incomplets que ja no serveixen per res. Els ha donat un nou ús, tant en la forma com en la funció.

Ingravidesa Alliance

Catalunya / Paisos Baixos. La Ingravidesa Sculpture Alliance és un grup internacional d'escultors i dissenyadors que col·laboren per a crear escultures abstractes amb la naturalesa literalment en les seves arrels. Treballen junts durant mesos en projectes monumentals basats en col·laboracions on es convida a cada artista a ajudar en el procés creatiu.

El temps es divideix entre Àsia, on les arrels dels arbres rebutjades s'obtenen i preparen de manera sostenible, i els estudis a Catalunya i Holanda, on les peces de fusta reciclada es treballen més i, a vegades, es cobreixen amb pa d'or i altres metalls preciosos.

Marie Lalo

Montréal, 1964. És durant les seves estades, en els viatges, que Marie Lalo recull tot tipus de papers originals i diferents. Papers amb els que ha creat la seva pròpia tècnica de “pintura al paper” que millora segons el caprici de les seves inspiracions. Les seves obres estan fetes íntegrament de papers reciclats.

Li agrada la idea de crear, donant nova vida als papers trobats. Seguir el trajecte, per exemple, d'una revista antiga trobat en un traster i veure-la, al seu taller pren forma humana.

Gisella López Ariza aka Gise'Be

Suan, Atlántico (Colombia), 1989. Gisella és artista plàstica del Carib colombià. Es va graduar a la Facultat de Belles Arts de la Universidad Del Atlántico. Va fer una Tesi Meritòria el 2016, amb una intervenció en espai públic. Va realitzar les il·lustracions del catàleg de l'adaptació de l'obra Conte d'Hivern de William Shakespeare per al projecte Shakespeare al Carib (realitzat per Fullbright Colòmbia en conveni amb la universitat de l'Atlàntic, 2015, 2017). Té experiència en Lettering, disseny, il·lustració, serigrafia, linogravat i street art. Va ser assistent d'art al Taller Nacional de Comparsa Teatral, 2017, 2018 i tallerista de gràfica popular del carib. Del 2014 al 2019 organitza la Bruixeria ArtShow a Barranquilla i arriba a Planes (València) just quan s'inicia el confinament, al març de 2020.

Bill Miller

Cleveland, Ohio, 1962. Miller crea assemblages de linòleum reciclat i utilitza només la superfície trobada per a recrear els seus temes, sense pintura afegida. Les seves imatges van des de paisatges bucòlics a peces surrealistes, ferotgement polítiques, que sovint es basen en imatges icòniques de les notícies i la cultura pop que han alimentat la memòria col·lectiva de la nostra societat. El seu ús inesperat de patrons familiars es nodreix de les qualitats nostàlgiques del seu medi, que transmet un sentit d'història personal i de redescobriment a cada peça. Entre els treballs comissionats de Miller s'inclouen dues portades d'àlbums pòstums de discos de Frank Zappa i el cartell del 2012 del Festival de Cinema de Woodstock. La seva obra s'ha exposat a Londres, Espanya, Austràlia i als EUA, a destacar una exposició individual a la cafeteria de l'American Visionary Art Museum. Compta amb ressenyes a moltes revistes i diaris, incloent el New York Times, Los Angeles Times i Chicago Tribune, a més d'estar inclòs en diversos llibres sobre art reciclat, com Found Object Art 2 i ReTrash.

Jordi Palli

Barcelona, 1960. Abans de crear el seu propi estudi de disseny, es va formar a l’Escola Eina de Disseny i l’Escola Massana. Com a docent, va impartir classes a Elisava, Escola Universitària de Disseny, durant una dècada. Va format part de la junta directiva de l’Associació de Dissenyadors Professionals (ADP). Però al mateix temps fruit de la seva incansable creativitat, treballa amb un projecte d’escultures que va cuinant entre objectes estàtics i dinàmics a partir de troballes i andròmines de ferro vell.
Amb objectes trobats, amuntegats o perduts, sorgits del no-res es retroba de bell nou amb l’univers perdut del joc, on cal saber transformar la forma objectiva en fantasia i saber entreveure més enllà de la realitat que es deixa tocar, un món oníric on viuen éssers plens de formes, corbes, etc.

Jordi Prat Pons

Mataró, 1965. Ja fa 33 anys que Jordi Prat Pons fa collage i, segons l’artista, no sap treballar d'altra manera. En va començar a fer sense adonar-se'n i ja porta més de 60 exposicions individuals i més de 100 col·lectives per tot Europa i Amèrica. Actualment treballa amb llibres que ningú no vol. Cultura per fer cultura.

Antón Rafecas

Sitges 1967. Antón és artista autodidacta, fotògraf aeri i restaurador. Reciclador nat, creatiu polifacètic, amb arrels sitgetanes i amant de la terra, el vent i el mar.

Li agraden el bon menjar, les tradicions i és amic dels amics.

Jordi Torrent

Barcelona, 1958. Jordi Torrent viu entre Barcelona i Formentera. A més de l'escriptura creativa, acaba de publicar la primera novel·la, titulada L'orfe dels Boisanzón. S'interessa per les interrelacions dels éssers vius entre ells i el seu mitjà, es per això que co-dirigeix del 2010 al 2013 el Festival Posidonia d'art i ecologia, a l'illa de Formentera. També és membre fundador de Drap-Art i treballa com a creador visual amb materials trobats.

Oriol Vidal

Barcelona, 1970. Oriol Vidal és llicenciat en arquitectura per l’ETSAV (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès) l’any 1997. Continua estudiant a la Universitat Politècnica de Catalunya. Realitza estudis d’Escultura a l’Escola Superior de Disseny i d’Art Llotja de la Generalitat de Catalunya, anys acadèmics 2002-2005. Treballa en arquitectura i escultura i des de 2009 ha participat en exposicions col·lectives i individuals en diferents ciutats i països, desenvolupant una tasca artística continuada sempre en el món de l'escultura, experimentant amb objectes trobats i material de rebuig. Proposar procés, no forma. Experimentar amb la matèria, extreure-li allò que duu implícit i que no ens mostra, dialogar, negociar, trobar. Observar tot allò amb el que ens creuem que pot afegir-se al procés, que l’alimenta, l’enriqueix, el pertorba. Objectes abstractes que viuen marcats per allò que és absent i que manté una forta presència.

Lukas Ulmi

Lucerna (Suissa), 1958. El treball de Ulmi revela la bellesa oculta de les formes, pedres amb formes aparentment estàtiques, objectes incomplets o sense sentit que sovint es troben arrossegats per les platges de València. Aquests elements reciclats es converteixen en autèntiques escultures on la ingravitació, el moviment i la poesia s'uneixen en delicades composicions de ferro que subverteixen les idees d'harmonia, equilibri i espai. Les seves obres tenen fortes connexions amb la terra, creant cercles i línies que representen un retorn simbòlic al contacte primari, com els planetes en constant moviment o el flux harmònic de l'energia en la naturalesa.